El senyor de Lladurs i l’amor de la seva esposa
Eren temps de guerres contra els sarraïns i el senyor del castell de Lladurs, que feia poc que s’havia maridat amb una bella i jove donzella, va haver d’acudir a la crida del rei el qual demanava que tots els braços disponibles acudissin a la lluita. Al crit reial va acudir el valerós senyor de Lladurs, tot acomiadant-se de la seva jove i bella esposa, a la qual va prometre amor i retorn.
Va succeir, però que en l’absència del casteller, el germà d’aquest s’enamorà de la jove esposa, li manifestà el seu amor i li proposà compartir llurs vides, proposició que la jove sempre refusà, comportant-se amb tota dignitat.
Davant aquelles negatives el germà del castell féu arribar, per mitjà d’uns d’aquells joglars que anaven cantant cançons i noves de la guerra, la falsa noticia que el seu germà havia mort. L’esposa cregué al joglar, com tothom els creia aleshores, i es retirà a la seva cambra a plorar. El cunyat es presentà per consolar-la i mirar d’aconseguir que es casés amb ell.
La jove senyora no contestà ja que en el seu cor glatia l’esperança i la seguretat que el seu marit no havia mort, així que va prendre una resolució: volia comprovar-ho personalment —es va dir per a ella mateixa.
L’endemà a trenc d’alba, i vestida com anava el joglar la nit abans per tal de sortir sense aixecar sospites ni mirades indiscretes, sortia per la porta del castell de Lladurs la jove senyora, que dirigí les seves petjades vers el lluny camp on es guerrejava.
Es guanyà el viatge amb l’ofici, tot cantant trobes per on passava per tal d’anar practicant el seu pla.
Quan al cap dels dies arribà al campament de cristià començà a preguntar primer als soldats, i després als caps, a veure si sabien on era el casteller senyor de Lladurs.
Tothom a la una li van respondre que era un gran i valent, però que havia caigut presoner dels sarraïns els quals, a causa de l’admiració que els havia causat la seva valentia no l’han matat, però el retenen presoner i demanen un fort rescat.
El joglar passà el camp de batalla i començà a cantar pels sarraïns les seves facultats artístiques i melodioses van arribar a oïdes del mateix rei moro, que demana que portin al seu davant aquell jove joglar perquè canti per a ell.
El rei queda admirat i li demana molts més dies que canti per a ell. Però sempre que li vol fer un regal, el joglar ho refusa. Finalment aquest li demana el que realment volia: que alliberés el casteller de Lladurs. El rei moro així ho fa, tot ordenant-lo marxar de tornada a Lladurs, per no haver de combatre de nou amb ell. Així, marxen el casteller i el joglar cap a aquelles terres, sense que aquest li desvetlli la seva veritable identitat. Pel camí, el casteller frisa per arribar i com que el joglar no li pot seguir el pas, decideix avançar sol. Però abans de separar-se el joglar li demana que li doni un record personal.
—Què vols? —diu el senyor.
—Un mocador, un bocí de camisa, el que vós vulgueu, però que sigui una cosa personal
El casteller li dóna un bocí de la seva camisa i un mocador que sempre havia guardat amb molta cura, ja que li havia broda la seva esposa.
Quan per fi el senyor arriba al castell, el germà, gelós, difama la seva dona absent i el senyor queda tan dolgut que quan ella arriba, per fi, al castell, no la vol ni rebre.
Ella insisteix, i per fi accepta rebre-la uns moments abans de manar que els seus homes la foragitin per sempre.
Quan va ser davant seu ella li mostra el bocí de camisa i el mocador que ell li havia donat quan anava vestida de trobador. Amb aquest gest ja n’hi ha prou per fer callar la boca infame del germà.
El senyor mana que expulsin el seu germà en lloc de la seva jove i bella esposa, amb qui s’abraça i recorda els moments de la seva llibertat.
La felicitat i la unitat en aquells joves senyors va perdurar per molts anys, i les parets del castell de Lladurs en van ser mut testimoni.
Avui, les pedres que hi resten encara xiuxiuegen, els dies de vent, aquell fet que aquí succeí.

Ajuntament de Lladurs, Casa de la Vila, km 7,5. 25283 Lladurs-Solsonès. Tel. (+34) 973 48 15 55 - 973 05 90 31 - Fax (+34) 973 48 15 55 - Crèdits - Avís legal - Política de privacitat