|
La fauna
• Àliga marcenca (Circaetus gallicus) • Duc (Bubo bubo) • El porc senglar (Sus scrofa) • Fagina (Martes foina) • Gat fer (Felis silvestris) • Isard (Rupicapra pyrenaica) • L'esquirol (Sciurus vulgaris) • La guineu • La pu-put (Upupa epops) • Picot negre (Dryocopus martius) • Saure (Lacerta lepida) • Tritó pirinenc (Euproctus asper) • Truita (Salmo trutta) |
El porc senglar (Sus scrofa)
El porc senglar o senglar (Sus scrofa) és de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, del qual en destaquen uns ulls molt petits. D'aspecte massís i dimensions variables, els mascles fan entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150 kg) i les femelles entre 40 i 65 kg. La seva longitud és de 120 cm i la cua fa uns 22 cm. Té el coll ample i les potes molt curtes, les de davant mes llargues que les de darrera. El senglar compensa la poca visió que li proporcionen els seus ulls amb un gran olfacte. Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d'una gran sensibilitat tàctil i olfactiva que li permet detectar l'aliment com ara tòfones o vegetals i animals sota terra. Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm. El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres de color gris clar a negre. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats, preferiblement alzinars i macissos forestals caducifolis o mixtes, sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, on el nivell inferior sigui ric en matolls, esbarzers i gatosa on rebolcar-se en sec a recer del vent. Prefereix però els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i on abundi l'aigua per a beure i rebolcar-se. És de règim omnívor. La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig; les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries. |